Història del poble
Hem de distingir dues parts fonamentals en la Història d'aquesta població: Des dels començaments de la Història, fins a la conquesta del Regne de València per Jaume I. I a partir de la mateixa, Fins als nostres dies.
Des del principi, fins a la conquesta del Regne de València per Jaume I
Per a trobar els primers habitants de la població de figueres, ens haurem de remuntar a èpoques remotas.se coneixen assentaments IBEROS prop del Municipi de HIGUERAS, la qual cosa ens dóna mostres, que des dels temps Prehistòrics, la zona, ha estat poblada.
Existeixen referències escrites en temps de la dominació Romana, que parlen d'unes tribus, en concret els EDETANOS. Que bé pogueren estar assentats en aquesta zona.
Després de la dominació Romana, la població, canvi la seua ubicació original, assentant-se, on avui podem trobar-la. Restes d'aquests assentaments, els trobem entre les pedres dels ponts i disseminats per diverses parts.
L'època Àrab, va anar sense cap dubte, la més florent per a la població. Es descriu en aquesta època a la població de HIGUERAS, com TORRE LA HIGUERA.
Després de la conquesta del regne de València per Jaime I, la població passa a les mans del rei moro Zeit-Abu-Zeit.
El 22 d'Abril de 1236, convertit Abu-Zeit al cristianisme i sent batejat amb el nom de Vicente, va fer la coneguda donació de "castros, viles i alqueries que jo al present posseïsc i puga posseir, que de dret deuen pertànyer a la seu segobricense", al Bisbe de Sogorb D. Guillermo Eximeno o Gimeno.
El paper que juga la població de Figueres en la rebel·lió dels Mudèjars de la Serra d'Espadá, en suport d'AL-AZRAG en 1248, és determinant per a la revolta. Tenint en compte la proximitat d'aquesta població amb els nuclis de poder àrab, de la Serra, i l'allunyat que es trobava de les rutes tradicionals de pas entre la Corona d'Aragó i València, el seu paper en la rebel·lió de la Serra d'Espadá és el de donar suport a les tropes rebels. Per aquesta raó, després de l'expulsió dels Moriscs, Higueras queda relegada del repartiment i distribució de terres i béns. En 1368 el bisbe de Sogorb Juan de Barcelona, permute Higueras per Navaixes a María Sánchez de Lumberri amb el que Higueras passe a ser feu del Bisbat. Amb el domini de l'església en l'Edat Mitjana, Higueras, passa a ser zona Papal, depenent del Bisbe de Sogorb, totes les seues ÀNIMES i terres.
De l'edat mitjana fins als nostres dies
Malgrat pertànyer al Bisbe de Sogorb, Higueras manté la seua tradició morisca fins a ben entrat el segle XV, després de l'expulsió dels moriscs en 1609. Higueras passa a pertànyer a la Baronia d'Ayodar, juntament amb les poblacions de , Vilamalur, Fuentes de Ayodar, i Torralba.
En el segle XV, els seus habitants eren vassalls, del Duc de Villahermosa, el qual alce un palau en aquesta població. La conversió de les ànimes està a càrrec dels dominicos. D'aquesta època, data l'església en honor a la Puríssima.
En 1611 seguidament de l'expulsió dels moriscs, el Baró de la Baronia de'Ayodar que va ser Don Miguel Jofre, va atorgar carta de poblament als nous pobladors.
Després de la desamortització de Mendizabal, i sota les pressions d'altres senyorius, Higueras, perd gran part dels seus terrenys, quedant a l'acabe municipal, pràcticament igual al que avui coneixem. Ben entrat el segle XIX, es produeixen diversos altercats entre la població de Higueras i la limítrof Pavias, aquesta última, limitava fins al limite del casc urbà, i davant aquestes disputes, els Senyors d'ambdues poblacions van decidir canviar els limites, tal com avui els trobem.
La població de Higueras, com totes les de la Serra d'Espadá, ha anat minvant la seua població al llarg del present segle, hem de tenir en compte que a mitjan segle XIX, aquesta preciosa població, comptava amb 350 ànimes, tal com s'establien per aquell temps les poblacions, açò significa, que comptava amb més de 700 habitants, després de la primera revolució industrial a principis del present segle, la seua població es va veure minvada en quasi la meitat dels seus pobladors, l'any 37, la població ja no depassava els 250, amb l'expansió de la indústria en la dècada dels 50-60, la població es veu de nou minvada quedant no més de 75 habitants, despoblada i amb les seues gents dedicades en altres zones, arriba el fatídic incendi Del 72. i la població desapareix fins a fins i tot els 33 habitants de l'any 1995. Avui per sort, la població ha augmentat una mica, i la inèrcia que semblava abocada a la desaparició, s'ha invertit, en el cens de 1999, ja apareixen 50 habitants.
